Valencians, 4 anys mes a l´última fila

Valencians, 4 anys mes a l´última fila
Ha segut en les primeres d´canvi, sense esperes i sense complexos, els valencians, si aquells que anaven a fer-se sentir, tant en el Senat com en el Congres, si aquells que malogrant la seua realitat, han tornat a confondre a tot un poble, un poble que vol fer-se sentir en la seua veu i en les seues reivindicacions, uns valencians que queden relegats a les ultimes files del hemicicle i que, ni en un altaveu se les escolta.
Entre tant, la veu de atres pobles, sobre tot el català, aprofita la situació política i la seua força parlamentaria per a copar una gran part del debat de investidura, del que ya han tret bons beneficis, inclús aigua per al seu territori, si senyors els excedents ya tenen propietari.
No fa molt, li dia al flamant candidat del Partit Popular, que era cert que els dos son igual de valencians, pero li recordava la gran diferencia que nos separa i la gran diferencia radica simplement en que nosatres podem i devem ser la veu pròpia, que es, mes que mai necessària per al nostre poble.
Algú te el menor dubte que saguera parlat en clau valenciana, en les intervencions de un grup parlamentari propi, segur que no.
Qui no recorda en nostàlgia, inclús en desesperació, les intervencions valencianistes de la ma de Unió Valenciana al congres dels diputats.
Es treball i trellat, lo que fa falta per tornar a sentir als valencians polítics parlant de lo nostre, de lo que interessa i de lo que falta en el nostre poble, començant per lo mas simple, el reconeiximent de un poble, una cultura, una economia, i una llengua pròpia i diferent.
Ara aplegarà el AVE i tindrem aigua quan li parixca ve al Sr. Zapatero, sense preses, perque els vots i els compromisos els te en atres geografies, els seus pensaments no passen precisament per la nostra pàtria.
Ara les veus valencianes tant del PP con del PSPV a Madrit ya tenen el seu lloc, tots con sempre a l´última fila, en la boca tanca i sentint con els de CIU i els de ERC, continuen incloent de manera incansable als Països Valencians dins dels seus objectius soberanistes.
Tenim un compromís con a valencians en els nostres antecessors i sobre tot en els nostres fills, el de mantindre la nostra veu i la nostra identitat i necessitem mes que mai la ajuda de cada u dels que volen que els seus fills i els seus nets siga'n orgullosos de la seua identitat valenciana.

Medio: Enviado a Levante
Autor: José manuel Miralles