Conveni entre la consellería de Governació i la Real Academia Cultura Valenciana per impulsar i promoure el Ple Autogovern CV

 

"Colaborar en la RACV supon per al Consell impulsar i promoure el ple autogovern de la Comunitat"
La colaboració entre abdós institucions es desenrotllarà per mijà de proyectes d'actuació concreta
El conveni marc permetrà realisar activitats d'estudi, investigació i divulgació relacionades en proyectes i iniciatives llegislatives de la Conselleria o en qualsevol matèria d'interés a abdós institucions
Tant el conseller de Governació i Justícia, Serafín Castellano, com el Decà de la RACV,En Vicent Lluís Simó Santonja, han assegurat durant la firma del conveni marc, que fomentar la col•laboració en la RACV supon per al Consell "ampliar el número d'entitats implicades en la llabor d'impulsar i promoure el ple autogovern de la Comunitat".
"A més, este tipos de convenis es permet aprofitar-nos, en benefici de tota la societat, de l'àmplia experiència i el reconegut prestigi dels acadèmics en numerosos àmbits del saber cultural i jurídic. Així mateix, la comunitat cultural es aporta nous enfocaments i vies d'estudi i investigació per a enfortir les bases sobre les quals s'assenta el nostre Estatut d'Autonomia", ha resaltat Castellano.
El text naix en l'objectiu de la realisació d'activitats d'estudi, investigació i divulgació relacionades tant en proyectes i iniciatives llegislatives de la Conselleria de Governació i Justícia o en qualsevol de les matèries que siguen d'interés a abdós institucions.
En este sentit, i per a l'adequat desenrotllament i seguiment d'este conveni es va a constituir una Comissió Mixta, formada per una representació paritària de dos membres per cada part, entre les funcions de la qual es troben la programació, seguiment i valoració de les activitats derivades d'este conveni.

GOVERNACIÓ DIFON LES SENYES D´IDENTITAT DEL POBLE VALENCIÀ ENTRE ELS ESTUDIANTS PER MIJÀ DE LA CÀTEDRA DE DRET FLORAL

 

El Consell ha segut informat del conveni de col·laboració subscrit entre la Conselleria de Governació i Justícia i la Universitat de València la finalitat del qual és re valorar i difondre les senyes d'identitat del poble valencià, reconeguts en l'Estatut d'Autonomia, entre els estudiants i futurs professionals, per mijà de la realisació d'activitats dins de la Càtedra de Dret Foral Valencià, vigent des del passat any.

En este sentit, la realisació coordinada d'activitats de formació, estudi, investigació i divulgació entre la conselleria i la universitat és fonamental per a oferir a la societat noves vies que permeten accedir al coneiximent, la formació i el perfeccionament professional per mijà de proyectes o programes concrets que es materialisen en l'organisació de cursos, jornades, trobades i congressos, així com en l'edició de publicacions, la concessió de beques d'investigació i atres activitats vinculades en el Dret Foral Valencià.

La Càtedra de Dret Foral Valencià, finançada per la Conselleria de Governació i Justícia en un import màxim de 30.000 euros per a l'eixercici 2013, preveu la realisació d'activitats formatives, culturals, d'investigació i d'extensió universitària orientades al coneiximent i difusió permanent del Dret Foral Valencià.

Beques i ajudes de formació, premis, treballs d'investigació i tesis doctorals, organisació de congressos o elaboració de publicacions, entre atres, són algunes de les activitats que permet la col·laboració entre la Generalitat i la Universitat per a formar a futurs professionals en matèries d'interés per als ciutadans de la Comunitat.

El Consell, a través de la Conselleria de Governació i Justícia, ha aprovat el decret per a la commemoració del trenta aniversari de l'aprovació i entrada en vigor de la Llei 8/1984, de 4 de decembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació.

Esta llei, de la que es compliran els 30 anys de la seua entrada en vigor al decembre de l'any pròxim, fixa les característiques formals dels símbols de la Comunitat, la seua utilisació per part de les autoritats, la seua ubicació en els edificis públics, així com els documents, situacions i actes que exigixen la seua presència.

En esta mesura, el Consell pretén donar el degut realç a la commemoració del 30 aniversari d'una norma que considera d'indubtable valor per a la consolidació del model valencià d'autogovern en la mesura que determina les regles essencials per a la utilisació d'aquells símbols que mos identifiquen com a poble.

Per a això, a través d'este decret, es va a crear una comissió commemorativa de la Llei 8/1984, així com la figura d'un comissari o comissària per a esta celebració. La comissió tindrà com a finalitat aprovar el programa d'actes i efectuar el seguiment de la seua eixecució. A més, s'encarregarà d'aprovar la memòria final que s'elabore en el balanç de les iniciatives i actuacions dutes a terme durant la commemoració.

Així mateix, durant 2014 l'Administració del Consell i el seu sector públic empresarial i fundacional ampraran, en la papereria bàsica, comunicacions i soports publicitaris i alters elements identificatius una marca representativa de la commemoració.

 

El Consell vol resaltar la transcendència d'este marc llegal la per vivència de la qual en el temps és la mostra més evident del seu significat i importància per a la consolidació de l'autogovern i els irrenunciables senyals d'identitat de la Comunitat, entre les que figuren la Senyera, l'himne oficial de la Comunitat i l'emblema i l'Estàndart de la Generalitat.

¡Pensem en Valencià i parlarem en Valencià"

21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

Les llengües son els instruments mes poderosos per a la PRESERVACIÓ i el desenroll de nostre patrimoni cultural tangible i intangible. Tota iniciativa per a promoure la difusió de les llengües maternes servirà no soles per a INCENTIVAR la diversitat llingüistica i l'educacio MULTILINGÜE, sino també per a CREAR major consciencia sobre les tradicions llingüistiques i culturals al voltant del mon i inspirar a la solidaritat basada en l'enteniment, la tolerancia i el dialec

Durant el primer any de vigencia del proyecte integral s'han transcrit i traduit 1.558 furs promulgats durant el regnat de JAUME I. L'introducció que s'ha presentat "supon el primer pas a la traducció completa de nostres FURS"

 

El Conseller de Governacio i Justicia, Serafi Castellano, ha subrallat que la Generalitat posà en marcha la traducció al valencià i al castellà de ELS FURS "per a dignificar una de nostres senyes mes importants i un orgull com poble. Per aixo, hem volgut elaborar esta obra completa, recopilada de forma SISTEMÀTICA i cronológica".

 

Castellano ha realisat estes declaracions durant la presentació de la publicació FURS de Valencia 1238-1707. Una aproximació al seu orige i posterior evolució, pertanyent al proyecte integral de transcripció, traducció i edició de ELS FURS al valencià actual i castellà que corre a carrec del professor de l'UNIVERSITAT JAUME I de Castello VICENT Garcia EDO.

 

El Conseller ha explicat que, a dia de hui, i a pesar d'existir publicacions parcials de gran valor, "carim d'una edició general cronológica, que permeta conéixer el numero exacte de furs publicats entre el sigle XIII i el XVII, aixina com tampoc disponem d'edicions dels diferents Quaderns de Corts, ni indexs generals que mos permeten accedir en rapidea a qualsevol institució foral, i per supost, tampoc tenim transcripcions al valencià actual i al castellà de ELS FURS".

 

Aixina mateixa, ha resaltat que la finalitat d'esta publicació bilingüe es difondre els aspectes relacionats directament en els ORÍGNENES dels furs i les seues institucions forals, ya que "mos permet tindre una millor idea de l'estructura i contingut de les institucions i prendre-les de referencia en l'actualitat despres de recuperar algunes competencies plenes per a llegislar en l'ordenament juridic com conseqüencia de la reforma de L'ESTATUT D'AUTONOMIA de la COMUNITAT Valenciana".

 

Esta publicació forma part d'un proyecte integral, que conta en quatre anys per a la seua elaboració (2012-2015). El primer d'ells ya s'ha complit i en ell s'han transcrit de nou i traduit els 1.558 furs promulgats durant el regnat de JAUME I. "Esta introducció resumix de forma CLARIFICADORA la TRAYECTORA de ELS FURS des dels seus inicis", ha postillat. Aixina mateixa, Castellano ha comentat que els texts s'inclouran en una base informatica per a que puguen ser consultats en llinia a través d'internet introduint paraules clau que permeten accedir en facilitat al conjunt de qualsevol institució foral.

 

El conseller de Governació i Justicia ha informat de que a lo llarc de 2013 s'estudiaran els texts forals de Pere I, Jaume II, Alfons II i Pere II que comprenen des de finals del sigle XIII a finals del XIV, "PERIODO en el que se portà a terme una intensa llabor llegislativa i que donà orige a moltes institucions".

 

Castellano ha apuntat que ELS FURS supon un dels códics jurídics "mes importants, mes complets i mes perfectes de la seua época, en mes de 5.500 furs, pero, a la volta, es també un dels mes desconeguts, per aixo es necessari potenciar el seu millor coneiximent i procurar la seua difusió, tant des d'una perspectiva jurídica, com tambe histórica, institucional, simbólica i popular".

 

"Se tracta d'un patrimoni juridic inigualable, ha continuat, i supon la primera compilació jurídica d'Espanya i la segona d'Europa, despres de la constitució del Regne de SICILIA. Nostres furs son una contribució jurídica NOVEDOSA a aquella época i en este proyecte se reconeix l'AUTOESTIMA dels valencians com poble".

 

En este sentit, ha afirmat que ELS FURS constituixen "una mostra mes de l'expressió del valencianisme polític i de la recuperació de nostres senyes d'identitat mes importants, per lo que el CONSELL va a continuar desenrollant el Dret foral valencià i defenent les senyes d'identitat dels valencians.

 

 

 

La Federació celebra en este 2013, el seu XX Aniversari, casí 140 asociacions federaes en un cens actiu d'uns 6000 persones que treballem desinteresadament per mantindre vives les tradicions del poble valencià, ELS NOSTRES!! L'objecte de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana es l'investigació, promoció, protecció, reanimació, difusió i dignificasió de tradicions en el ensenyament i práctica de la música, dansa, cant y demés tradions culturals de la Comunitat.

 

Aixina mateix s'está en contacte permanent en Dolzainers i tabaleters per a la seua imprescindible participación en els actes de major trascendencia al Cap i Casal fonamentalment (Cabalgata del Regne o Programa oficial de les Falles)

 

Portar els nostres arrels i tradicions fins Argentina, Chile, Mendoza, Rosario, Buenos Aires, Mar del Plata, San Juan, Francia, Andorra, Suiza, Alemania, etc.

Promocionant Cicles de Conferencies Culturals i didáctiques.
Encarregats de l'ensenyança de la tradicional Dansa valenciana, a les falleres majors i els seues corts. Promoció de la escola de "Tabal i Dolçaina" i "Cant D'Estil".

Molt de Treball fet en ilusió i sobre tot amor per les nostres arrels.
Benvolgut President D. Manuel Camarasa, enhorabona i gracies per el teu treball, i crec sincerament que quan se treballa per i per als valencians, es nota i es de justicia diro públicament.

Propuesta de Resolución de aprobación de la Declaración de Soberanía del Pueblo Catalán

 

Preámbulo:

El pueblo de Cataluña, a lo largo de su historia, ha manifestado democráticamente la voluntad de autogobernarse, con el objetivo de que la administración del poder político, de las finanzas públicas, el reconocimiento de la propia cultura e identidad colectiva, de la lengua propia y de la garantía del ejercicio de los derechos de la ciudadanía, sirva para la mejora del bienestar colectivo y la igualdad de oportunidades.

 

En este sentido, después de un largo periodo de dictadura franquista con la transición democrática al Estado Español, se diseñó un modelo autonomista. En los últimos años, en la vía de la profundización democrática, una mayoría de las fuerzas políticas y sociales catalanas han impulsado medidas de transformación del marco político y jurídico, la más reciente concretada en el proceso de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña iniciado por el Parlamento el año 2005. Las dificultades y negativas por parte de las instituciones del Estado Español, entre las que cabe destacar la Sentencia del Tribunal Constitucional 31/2010, conllevan una negativa radical a la evolución democrática de las voluntades colectivas del pueblo catalán dentro del Estado Español y crean las bases para una involución en el autogobierno que hoy se expresa con total claridad en los aspectos políticos, competenciales, financieros, sociales, culturales y lingüísticos.

 

De diversas maneras, el pueblo de Cataluña ha expresado la voluntad de superar la actual situación de bloqueo en el seno del Estado Español, mediante la necesidad de construir Cataluña en un Estado dentro del marco europeo. Los Tratados europeos protegen expresamente los derechos de los pueblos, el ejercicio de los derechos de la ciudadanía y la profundización democrática como principio.

 

Con fecha 27 de setiembre de 2012 mediante la resolución 742/IX, el Parlamento de Cataluña constató la necesidad de que el pueblo de Cataluña pudiera determinar libre y democráticamente su futuro colectivo mediante una consulta.

 

Las últimas elecciones al Parlamento de Cataluña del 25 de noviembre de 2012 han expresado y confirmado esta voluntad de manera clara e inequívoca, aconteciendo un mandato democrático de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña para que la nueva cámara, en representación de la voluntad del pueblo de Cataluña, inicie el proceso para la constitución de Cataluña como nuevo Estado a partir del reconocimiento de su soberanía.

 

La legitimización de este proceso debe venir dad por la decisión mayoritaria del pueblo por la vía de una consulta democrática.

 

Para llevar a cabo este proceso, el Parlamento de Cataluña, reunido en la primera sesión de la X legislatura, y en representación de la voluntad de la ciudadanía de Cataluña expresada democráticamente en las últimas elecciones, formula la siguiente

 

DECLARACIÓN DE SOBERANÍA DEL PUEBLO CATALÁN

De acuerdo con la voluntad expresada democráticamente por parte del pueblo de Cataluña, el Parlamento de Cataluña acuerda declarar la soberanía democrática del pueblo de Cataluña como sujeto político y jurídico, iniciando el proceso para hacer efectivo el ejercicio del derecho a decidir como plasmación del derecho a la autodeterminación de los pueblos, y hacer efectiva la voluntad de constituir Cataluña en un nuevo Estado dentro del marco Europeo de acuerdo con los principios siguientes:

 

1. Soberanía.

El pueblo de Cataluña tiene, por razones de legitimidad democrática, carácter de sujeto político y jurídico soberano.

 

2. Legitimidad democrática.

El proceso del ejercicio del derecho a decidir será escrupulosamente democrático, garantizando especialmente la pluralidad de opciones y el respeto a todas ellas, a través de la deliberación y el diálogo en el seno de la sociedad catalana con el objetivo que el pronunciamiento que de ello resulte sea la expresión mayoritaria de la voluntad popular.

 

3. Transparencia.

Se facilitaran todas las herramientas necesarias para que el conjunto de la población y sociedad civil catalana tenga toda la información y el conocimiento preciso para el ejercicio del derecho a decidir y se promueva su participación en el proceso.

 

4. Diálogo

Se apostará por el diálogo y la negociación con el Estado español, las instituciones europeas y el conjunto de la comunidad internacional.

 

5. Europa.

Se defenderán y promoverán los principios fundacionales de la Unión Europea, particularmente los derechos fundamentales de los ciudadanos, la democracia, el compromiso con el estado del bienestar, la solidaridad entre los diferentes territorios de la Unión y la apuesta por el progreso económico, social y cultural.

 

6. Legalidad

Se utilizaran de todos los marcos legales existentes para hacer efectivo el fortalecimiento democrático y el ejercicio del derecho a decidir. Parlamento de Cataluña, enero de 2013.

 

El presidente de Unió Valenciana y director general de Desarrollo Estatuario, José Manuel Miralles, ha estado presente en el acto conmemorativo del 30 Aniversario del Estatut celebrado en el Castillo del Papa Luna de Peñíscola, donde también han asistido el Molt Honorable President de la Generalitat, Alberto Fabra, el President de les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino y la Comisario General para la conmemoración del trigésimo aniversario del Estatut d’Autonomía, Remedios Sánchez, entre otras personalidades.

 

En su intervención, Miralles ha querido agradecer “a todos aquellos, mujeres y hombres que contribuyeron a construir una Autonomía con ‘Rostro Humano’. Y es que, ha recalcado que los valencianos “hacemos manifiesta gala de un territorio con identidad propia y diferenciada”.

 

Miralles ha querido resaltar a través de una breve aproximación que la historia “nos enseña que los avatares políticos cambian la configuración de los mapas, pero los pueblos siempre permanecen vivos en su identidad y en su diversidad”.

 

El acto se ha celebrado en el mismo escenario que en 1981 la Asamblea de Parlamentarios aprobó el proyecto de Estatuto de Autonomía que finalmente fue enviado al Congreso de los Diputados. Por otra parte, el Presidente de Unió Valenciana, ha reconocido el trabajo realizado por personas que ya no están entre nosotros, como Antonio Palomares Vinuesa, y a los que no han podido asistir como José Ramón Pin, Felipe Guardiola y Luis Berenguer.

 

El presidente de la Generalitat, Alberto Fabra, ha destacado en su intervención que “gracias al Estatuto de Autonomía, los ciudadanos de la Comunitat Valenciana hemos disfrutado de 30 años de convivencia y respeto por nuestra señas de identidad”.

 

Enlaces video:

http://www.rtvv.es/va/comunidad-valenciana/Hui-commemora-Peniscola-aniversari-lEstatut_3_736156390.html

 

http://www.rtvv.es/va/comunidad-valenciana/SOLO-VIDEO-FOTO-Fabra-Estatut_3_736156412.html

 

 

En la entrada en vigor de l’Estatut en 1982 i la reforma en el 2006, el Dret Civil Valencià, ha passat de mer “objecte de curiositat erudita, a ser una ferramenta de treball y desenrotllament de guanys, d'èxits i alvanços socials.

 

Precisament i frut de aques esforç, se ha creat La Càtedra de Dret Foral Valencià que es va a impartir en la Universitat de València, i mijans la qual es va a constituir un núcleu de desenrotllament doctrinal i per tant impulsor de l'exposició dels estudis i treballs que es realisen sobre la matèria.

 

La Universitat de València ha segut una de las institucions que ha

mantingut viva una tradició d’estudis i propostes sobre esta matèria, de ahí la importància de la seua adscripció a la Universitat per a dotar-la de ple contingut.

 

Soc conscient, de que son temps complicats i de veus que qüestionen la viabilitat dels guanys conseguits per el desenrotllament del estat de les autonomies. Han passat 30 anys fins la consecució del Estatut i per molt que parega que tot el camí esta fet, es a soles el principi del reconeiximent i ficà en funcionament del significat de la Espanya Plural, una realitat històrica, que en el cas dels valencians, ha marcat la nostra identitat e historia com a poble durant casi 500 anys.

 

La posada en marcha de la Càtedra, supon fins i tot, una forma

immillorable per a donar a conéixer i difondre el nostre dret foral.

Con la entrada en vigor del Estatut en 1982, y su posterior reforma en 2006, el Derecho Civil Valenciano ha pasado de mero “objeto de curiosidad erudita, a ser una herramienta de trabajo y desarrollo de logros y avances sociales”.

 

Precisamente, y fruto de este esfuerzo, se ha creado La Cátedra de Derecho Foral Valenciano que se va a impartir en la Universidad de Valencia, y mediante la cual se va a constituir un núcleo de desarrollo doctrinal y, por tanto, impulsor de la exposición de los estudios y trabajos que se realicen sobre la materia.

 

La Universidad de Valencia ha sido una de las instituciones que ha mantenido viva una tradición de estudios y propuestas sobre esta materia, de ahí la importancia de esta adscripción a la Universidad para dotarla de pleno contenido.

 

Soy consciente de que son tiempos complicados y de voces que cuestionan la viabilidad de los logros conseguidos por el desarrollo del estado de las autonomías. Han pasado 30 años desde la consecución del Estatuto y aunque parezca que todo el camino ya está hecho, es sólo el principio del reconocimiento y puesta en funcionamiento de lo que significa la España Plural, una realidad histórica, que en el caso de los valencianos ha marcado nuestra identidad e historia como pueblo durante casi 500 años.

 

La puesta en marcha de esta cátedra, supone pues, una forma inmejorable para dar a conocer y difundir nuestro derecho foral.

 

Una data per a la celebració.

 

Enguany celebrem el 30 aniversari de l'aprovació del nostre Estatut d'Autonomia, una data per a la celebració, pero sobretot una data per a la reflexió.

 

És important que se celebre este aniversari, i ho és, ya que hui es pareix, natural i inclús senzill haver arribat on ho hem fet, pero eixe camí que hem caminat junts com a societat, no ha segut fàcil, a recórrer-ho han dedicat la seua vida moltes persones, hòmens i dones que van veu-re i van viure la importància d'impulsar un Estatut que hui en dia ningú qüestiona.

 

I és important celebrar-ho ya que darrere de tots nosatres venen generacions que es posicionen i que lluiten per superar nous reptes. Eixes generacions han de ser capaços de conéixer com hem arribat fins ací, com abans que ells, atres jóvens van ser capaços de lluitar per conseguir allò en el que creïen.

 

El nostre Estatut és hui la base sobre la qual es recolzen totes les nostres llibertats i els nostres drets, i és un text viu, capaç de donar resposta en moments com els que hui vivim. És en definitiva el reflex de la identitat d'un poble que sap créixer donant resposta als reptes que es planteja el futur.

 

Una fecha para la celebración.

 

Este año celebramos el 30 aniversario de la aprobación de nuestro Estatuto de Autonomía, una fecha para la celebración, pero sobre todo una fecha para la reflexión.

 

Es importante que se celebre este aniversario, y lo es, ya que hoy nos parece, natural e incluso sencillo haber llegado donde lo hemos hecho, pero ese camino que hemos andado juntos como sociedad, no ha sido fácil, a recorrerlo han dedicado su vida muchas personas, hombres y mujeres que vieron y vivieron la importancia de impulsar un Estatuto que hoy en día nadie cuestiona.

 

Y es importante celebrarlo ya que detrás de todos nosotros vienen generaciones que se posicionan y que luchan por superar nuevos retos. Esas generaciones deben ser capaces de conocer cómo hemos llegado hasta aquí, cómo antes que ellos, otros jóvenes fueron capaces de luchar por alcanzar aquello en lo que creían.

 

Nuestro Estatuto es hoy la base sobre la que se apoyan todas nuestras libertades y nuestros derechos, y es un texto vivo, capaz de dar respuesta en momentos como los que hoy vivimos. Es en definitiva el reflejo de la identidad de un pueblo que sabe crecer dando respuesta a los retos que nos plantea el futuro.